Resistència al canvi

Avui he sortit a passejar, imagino que en la situació actual som molts que mirem amb una mica de passeig a l’aire lliure fer més portable això de no poder sortir del municipi, doncs bé, la passejada no seria gens notòria si no fos per dues coses de les quals m’he adonat.

La primera i que si em seguiu a xarxes ja heu vist, és que em costa molt moltíssim desfer-me de les bambes de caminar, quan en trobo unes que em van bé, les exprimeixo fins que gairebé no poden més, i l’única senyal que els falta donar-me és escriure’m un whatsapp.

L’altra ha estat veure amb sorpresa que 8 de cada 10 grups que ens hem trobat, a banda de passejar amb persones que no eren del grup de convivència, no duien mascareta posada ni feien distància.

Entre aquests dos fets aparentement tant dispars hi ha un factor comú, la resistència al canvi. Per què ens costa tant canviar? Per què ens aferrem a l’status quo fins i tot quan aquest pot arribar a ser clarament perjudicial?

A primer cop d’ull podríem pensar que és una qüestió d’informació, però tant per a l’exemple de les mascaretes, com per al tabac, les drogues o l’alcohol, la informació avui en dia està àmpliament difosa i és coneguda, i no obstant, són conductes que persisteixen, i no només persisteixen en qui ja les té sinó que l’adopten persones que no la tenien.

Això és així perquè la informació si bé és necessària, no és ni de bon tros suficient. Els motius que sovint ens porten a adquirir o mantenir una conducta poc saludable van més enllà de la part purament racional, i s’entrellacen amb idees preconcebudes, pors, motivacions, etc.

Un aspecte a tenir en compte és que en sí, cap conducta té el 100% de les conseqüències negatives (si fos així, seria segurament més fàcil deixar-les), sinó que aporta encara que sigui de manera inconscient algun benefici per a la persona que la porta a terme, i al qual sovint no ha parat esment ni s’ha plantejat, però que està funcionant com una barrera. En el cas de les mascaretes podria ser per exemple “sentir-se normal, pensar per una estona que la pandèmia (un factor molt estressor) no existeix”. En una ocasió vaig acompanyar una persona per a la qual el tabac tenia afegida la connotació d’acceptació social i deixar de fumar es traduïa en una por no verbalitzada a quedar exclòs que, tot i proposar-s’ho, li estava impedint deixar de fumar. Adonar-se’n li va permetre poder desmuntar aquesta creença, buscar alternatives que el fessin sentir segur en la interacció social i la pertanyença al grup i poder per fi deixar de fumar definitivament.

Aquesta resistència no només es presenta en el moment de deixar conductes poc saludables sinó també quan n’intentem incorporar de noves, per això sovint la feina d’introspecció ens pot ajudar a augmentar la motivació vers el canvi, i detectar tots aquests mecanismes que estan funcionant de manera subsconscient i inconscient, i posar-los al descobert per tal de poder-los treballar canviar. Això fa que un cop instaurat aquest canvi que prové de modificar factors interns, disminueixi la possibilitat de retorn a antics hàbits perjudicials aixi com el manteniment dels nous hàbits que haguem escollit.

I és precisament aquesta feina, de cerca de les motivacions internes i mecanismes subjacents a la conducta, així com processos emocionals associats, la que fem a la consulta i que contribueix a les possibilitats d’èxit.

El canvi no sempre és fàcil, ni surt a la primera, però veritablement val la pena!

I bé, la resistència al canvi de bambes… la podem analitzar un altre dia! ????

Cuidem-nos.