Allò que no diem

Porto uns dies de silenci virtual, el dilluns anava a escriure l’article del bloc, i quan el tenia a mitges em vaig autocensurar. Tant és així, que no vaig ésser capaç d’escriure res més, suposo que una part de mi va decidir que si no podia parlar d’allò que volia, no li venia de gust parlar de res. El tema que era i la raó d’autocensurar-lo ara no venen pas al cas, però la qüestió és que si que em vaig fer conscient de la importància d’aquest acte, l’autocensura, i com ens pot arribar a passar factura, en aquest casa no ha estat res amb gaire més trellat que 3 dies de silenci a les xarxes, però i en altres àmbits?

Què passa quan l’autocensura ens la comencem a aplicar de manera massa regular en massa aspectes de la nostra vida? Quan la por a l’opinió dels altres ens pot tant que no només autocensurem el que diem, sinó el que fem? Quan no ens sentim capaços de participar en una reunió de feina? Quan allò que sentim no serà ben vist ens ho callem? Quan alguna cosa ens molesta però ens la callem, per no ‘generar’ un conflicte? Quan el silenci s’instaura gairebé com a mode de comunicació?

Doncs contrariament al que moltes vegades voldríem o esperaríem amb aquest silenci, encara que no parlem de les coses segueixen existint, i segueixen tenint la potestat de fer-nos mal i d’afectar-nos, només que si no els donem sortida evident, acaben trobant altres maneres de sortir, maneres inseperades, maneres que no controlem, dolors, malestars, oblits, rampells… Allò que no diem no desapareix, només treballa d’amagat i fa de les seves, i coi, com que ho fa d’amagat a vegades costa d’adonar-se d’on venen aquelles reaccions.

És precisament quan ho posem de manifest, quan ho podem verbalitzar, quan ens donem permís per escoltar com ens sentim, que hi podem començar a treballar, quan ens podem entendre i quan podem començar a prendre decisions sobre com volem que sigui la nostra vida, i això és també un pas important. No vol dir que sigui un pas fàcil, no vol dir que es faci en un sant-i-amén, ni que pel camí no sentim coses que es remouen i que potser fan mal, i per això moltes vegades és recomanable fer-ho amb un bon acompanyament professional, però veritablement és un esforç que val la pena.

Cuidem-nos!