La família
La primera entrada que surt quan poso al google “definició de família” retorna la següent definició:
- Grupo de personas formado por una pareja (normalmente unida por lazos legales o religiosos), que convive y tiene un proyecto de vida en común, y sus hijos, cuando los tienen.
- Conjunto de ascendientes, descendientes y demás personas relacionadas entre sí por parentesco de sangre o legal.
I ja només això ens pot donar un bon grapat de pistes sobre l’ideari col·lectiu del que és una família, i com a vegades quan topem amb variacions que surten d’aquesta tipologia predefinida ens pot costar una mica fins i tot d’acceptar, o com en cas que el nostre model de família no hi encaixi ens pot generar patiment o sensació d’inferioritat.
Si m’haguessin preguntat a mi el que els hauria dit que afegissin el requisit d’estimar-se, perquè si ve l’estimació no determina si som família a nivell legal, si que ho fa a nivell emocional. La família és aquell grup on ens sentim segurs, on ens podem mostrar, on ens coneixen les manies i ens les accepten i on ens predisposem també a acceptar les dels que estimem, on trobem la manera de perdonar-nos, d’acollir-nos, d’estar en contacte.
La família on hem nascut ens determina, bé sigui perquè en volem construir una d’igual, o bé perquè tenim clar que la volem construir totalment antagònica, però inevitablement ens marca.
Naixem programats per voler que els pares ens vulguin, i per quedar-nos al seu costat independentment de com ens tractin, i a nivell evolutiu té sentit, ja que un infant té més possibilitats de sobreviure amb un adult que sol, independentment de com el tracti l’adult. I els tractem com els tractem ens estimaran i creuran que la manera com els tractem és la manera normal i la faran seva.
Per això quan hi ha famílies que maltracten, sovint fins que l’infant creix no és capaç d’identificar que algunes de les maneres com els han tractat són un maltracte, o en altres casos no ho identificaran mai i interioritzaran que aquella és la manera normal de fer les coses, però invariablement en patiran les conseqüències.
Potser per això, perquè el seu amor ens ve garantit i sense condicions, és més important que mai que ens comportem de manera que en siguem mereixedors, que el bon tracte sigui l’únic tracte que oferim, que estiguem a l’alçada d’aquest amor tan pur.
