Com dir adéu
Haver de dir adéu de manera definitiva a algú que estimes no és mai una tasca fàcil, ens posa de cara amb la fragilitat de la vida i amb haver d’acceptar l’absència d’algú que voldríem amb nosaltres, haver de tornar a acostumar la ment a una nova realitat que sense aquella persona ens agrada menys i ens sembla trista i injusta. En tot aquest procés d’adaptació i d’integració del dol, els rituals tenen molta importància.
Les rutines i els rituals ens calmen, ens donen tranquil·litat, són una estabilitat on agafar-se quan sembla que la resta tambaleja, per això en aquests moments, tots els ritus funeraris que es porten a terme permeten la creació d’un espai catàrtic emocional compartit amb aquelles persones que estan sentint de manera semblant a la nostra l’absència de la persona estimada. I ajuden així, a començar a treballar aquest procés de dol que es pot allargar entre 1 i 2 anys i que ens permet reajustar-nos a la vida, i poder tornar a gaudir de la felicitat malgrat ser conscients de la pèrdua i haver-la acceptat.
En el cas de les pèrdues gestacionals, però, tot el tema dels rituals no està previst de la mateixa manera, recordem que en funció de la setmana de gestació on s’hagi produit la pèrdua no s’ofereix a la família la possibilitat de poder tenir el cos i per tant de poder portar a terme cap tipus de ritus funerari (tot i que s’està lluitant per canviar-ho i hi ha ja jurisprudència favorable) i que per a les pèrdues en estadis primerencs no es disposa tampoc d’espais (tot i que això també va canviant a poc a poc).
Per això és precisament tant important poder incorporar rituals que puguin acompanyar-nos en aquesta pèrdua, rituals que es poden portar a terme juntament amb la parella o ampliant el cercle a família i amics, uns rituals que ajudaran al reconeixement del nadó i a començar a elaborar aquest dol.
És molt important transmetre als pares en dol la idea que aquells rituals no són fruit d’una quimera ni una cosa absurda, i que el dolor que estan sentint no és desmesurat, sinó precisament tot el contrari, entendre que en aquell moment aquests pares estan precisament afrontant la realitat que tot el que havien pensat acaba de desaparèixe, que acaben de perdre un fill i al mateix temps un projecte de vida, uns plans, unes esperances, per tant tots aquests rituals no són un teatre o una exageració, són una part molt important per poder-los ajudar a processar tot aquest canvi, i així poder de nou sentir-se bé i amb forces per voler tornar a ser pares si així ho decideixen.
Algunes idees que poden servir per als rituals poden incloure per exemple fer una trobada en un lloc significatiu, encendre espelmes, cantar una cançó, escriure cartes per al nadó que no hi és, etc.
No hi ha una fórmula correcte sinó que en podem trobar moltes ja que l’important sobretot és que li donem a l’acte un caràcter de ritual i per tant un valor d’acte d’importància i que serveixi a més per establir connexions, i permetre espai per a l’expressió de les emocions.
