L’afer Will Smith-Chris Rock

Com molts de vosaltres que la nit dels Òscars no us quedeu desperts per a veure la gala, avui m’he llevat amb la sorprenent notícia de la plantofada de Will Smith a Chris Rock.

He hagut de buscar què havia passat i sense gaire esforç he pogut seleccionar entre un seguit de fragments que segur que a aquestes alçades ja has vist. 

El primer que he de dir és que pel llenguatge no verbal dels implicats, l’escena sembla del tot genuïna, i per tant em fa descartar que és tractés de res preparat o guionat.

En poc més de 2 minuts s’han concentrat tants aspectes als que es podia fer menció, que he cregut que era necessari escriure al respecte.

Chris fa una broma a Jada sobre el seu cabell rapat. Ho fa fent al·lusió a la coneguda pel·lícula de la Teniente O’Neill on Demi Moore es rapava. La broma és totalment impertinent ja que vulnera la norma dels 5 segons : no hauríem de fer cap comentari (ni en forma de broma) sobre cap aspecte físic que el destinatari no pugui resoldre en menys de 5 segons. 

El públic esclata en riallada, però Jada posa una cara veritablement seriosa. I com ja m’heu sentit dir sovint una broma només és una broma si riu el que la fa i el que la rep en cas que qui la rep no estigui rient, llavors allò que hem fet no és una broma sinó una falta de respecte, és igual que a nosaltres ens sembli graciós, sí, l’humor ha de tenir límits, i aquests han de ser els del respecte.

Will que en un primer moment fins i tot sembla que riu (potser per l’eufòria del context, recordem que estava nominat a l’Òscar que finalment ha guanyat) salta a l’escenari adoptant el rol de cavaller que surt al rescat que en el fons empetiteix a la seva parella, en un afer on clarament ella es podia defensar sola.

Will dóna una plantufada amb la mà oberta a Chris, que la rep amb cara de sorpresa. Per molt que les situacions ens enfadin la violència no pot ser la resposta i molt menys encara la violència física explícita com en aquest cas.

Will fa una disculpa a mitges quan rep el seu Òscar, està enfadat i és comprensible, però quan el que hem fet no és correcte i no es pot solucionar la disculpa és l’únic que podem fer, tant per nosaltres com per la persona que hem agreuja, la disculpa no ens empetiteix, sinó al contrari, només algú molt valent és capaç de reconèixer quan s’ha equivocat i demanar perdó (i reparar-lo si és possible).

Què hauria passat si…

… Chris fa una broma sobre qualsevol altre aspecte de Will, i si vol comentar l’alopècia femenina ho fa seriosament i des del respecte per exemple dient que li dona suport i que està igual de bonica amb melena que amb el cabell rapat.

… el públic pot deixar de riure perquè la broma no fa gracia i veu que Jada no riu i Chris veu que la broma no és ben rebuda, en aquell moment es disculpa, i parla seriosament del tema de l’alopècia femenina

… Will espera a que sigui Jada qui parli directament o mostri el seu malestar com li sembli oportú, bé sigui allà bé sigui més tard si escull no fer-ho allà perquè considera que el protagonisme és de Will i prefereix fer-ho més tard, en privat o en públic, de viva veu o per xarxes, i Will li respecta i li dóna suport en que ella ho gestiona com creu.

… Si la indignació que Will sent és tal que necessita fer alguna cosa al respecte, puja a l’escenari i pren la paraula i explicar que es tracta d’una broma molt desagradable, explica perquè, ajuda a tothom a reflexionar i fa saber que l’única cosa acceptable que Chris pot fer és disculpar-se amb Jada.

… Will un cop s’ha calmat s’adona que no ha estat bé, i encara que el seu enfado estigui legitimat, reconeix que la violència no es pot justificar i es disculpa amb Chris , que s’adona que ell també deu una disculpa a Jada.

En quants moments els actors podrien haver canviat el curs de la situació, oi? Fer aquesta reflexió és molt important per ser conscients que no som víctimes de les situacions que vivim, sinó responsables de com actuem i de com les gestionem.

No sé què és el que Denzel Washington li diu, m’agrada pensar que intenta que reflexioni sobre el que ha fet i sobre com resoldre-ho.

No coneixem quines són les batalles que cadascú està lliurant i per això és important ser respectuosos amb les persones que ens envolten.

També és important fer-se conscient que quan explotem, és perquè alguna cosa ens hem de revisar o perquè hem estat acumulant molta tensió massa temps, i que és important buscar ajuda i suport, espero que en Will la busqui.

I si per a fer riure necessitem riure del patiment aliè, potser també hem de revisar les nostres dots com a humorista o perquè tenim tan poca empatia.

Cuidem-nos.