Versió original subtitulada
“A vegades les persones hauríem de tenir subtítols” és una frase que fa anys que se’m sent a dir, especialment a consulta, però també, en altres moments. I és que com que el llenguatge de les emocions no ens l’han ensenyat a parlar gaire, les coses surten d’una manera que no volen dir el que volen dir, i molts cops la persona no n’és conscient, i a no ser que a l’altre costat hi hagi un bon traductor intèrpret, la discòrdia i el malentès poden estar servits.
Us en poso un exemple, que encara que sigui de ja fa un bon grapat d’anys, de ben segur us pot sonar i seria vigent o fins i tot encara pot ser que passi en alguns casos.
Vaig decidir anar a viure a l’estranger per un temps, i a mesura que s’apropava la data de marxa, la meva àvia estava cada cop més enfadada amb mi, tot la molestava, em feia males cares, i de sobte et deia coses de l’estil de “quan tornaràs ja seré morta i em veuràs en una caixa”.
Aquí si atenem estrictament les seves paraules i fets, li podem respondre que no ho sap, que no és endevina, que té molta mala fe d’amargar-me d’aquesta manera una cosa que em fa il·lusió, que si amb tant mal humor al final marxaré enfadada, etc. I una resposta d’aquest estil ella només la podria respondre amb més hostilitat i més catastrofisme.
Però i si en lloc de les paraules podem veure els subtítols? I si potser el subtítol és alguna cosa com: la idea que marxis se’m fa tan dura que és com si pensés que em moriré de pena. Et trobaré molt a faltar.
Si la resposta que donem va en concordança amb el subtítol, tot canvia. Quan fa mal humor li podem fer una abraçada, o dir, ostres, es farà estrany no veure’ns cada dia, oi? Li podem dir que la trobarem a faltar, que serem lluny però l’estimem igual, que vindré de visita. Aquesta resposta probablement ajuda a disminuir l’estrès, els pensaments catastrofistes i aquest malestar que no sap d’on ve.
Us he de dir que va ser exactament així quan vaig deixar de respondre a la versió original i vaig començar a donar resposta als subtítols ella va anar canviant i millorant, FUNCIONA.
Això pot passar a totes les edats, però és especialment important reconèixer aquests subtítols en els infants, ja que en fer-ho els fem conscients de les seves pròpies emocions, no vivim les seves paraules o accions com un atac personal i els ajudem a millorar la seva expressió de les emocions en el futur, de manera que potser quan siguin grans la versió original i els subtítols coincidiran.
I vosaltres? Hi ha cops que trobeu a faltar subtítols?
