Reivindicacions i feminisme fàcil
El 8 de març, i durant tot el mes, es succeixen i seguiran succeint tot d’actes reivindicatius.
Manifestacions, performances, concentracions, llegides de manifestos, publicacions a les xarxes socials, reportatges als mitjans, i qualsevol acte que es pugui imaginar es va tenyir ahir de reivindicació lila.
Moltes dones s’hi han sumat, i molts homes també. Ho converteix això en un èxit? Un èxit de mobilització potser si, però per valorar l’èxit real, caldrà temps, caldrà esperar a veure si el missatge cala, caldrà esperar a veure si per a les properes generacions les oportunitats seran igual per a nens que per a nenes, les possibilitats d’escollir, la certesa de viure en un entorn lliure de violència. Caldrà esperar que baixin les xifres de feminicidis, de violència masclista, d’abusos sexuals, de discriminació. De moment el que sabem almenys és que la societat es mou, que hi ha una remor decidida a crear consciència, decidida a canviar les coses, decidida a millorar el món on vivim.
Una altra reflexió que em deixa la jornada és, sobre què és i què no és feminisme.
Es poden llegir mil teories, es poden provar de ficar en calçador qualsevol ideologia sota aquesta etiqueta, només perquè ara està de moda, o es pot provar de colar sota la idea de feminisme una justificació a les propies eleccions de vida, o una justificació per als pròpis privilegis, tot això pot passar i està passant.
Si no voleu haver de passar un munt d’hores llegint sobre uns i altres, a vegades posar en pràctica el sentit comú, que tot i ser, com diuen, el menys comú dels sentits, ens pot resoldre els dubtes amb faciltat.
Per saber si una pràctica, doctrina, ideologia, teoria, etc. és feminista només cal preguntar-nos:
Defensa i promou els drets de totes les dones? TOTES
Ho fa sense minvar els drets de ningú? DRETS, NO PRIVILEGIS
Manté l’elecció personal i els drets individuals? PERSONAL, NO IMPOSICIÓ AL GRUP
Si la resposta és que si a les 3 preguntes pràcticament segur que allò que tenim davant (declaracions, lectures, etc) sigui feminisme de debò, si a alguna d’aquestes preguntes la resposta és no, millor començar a dubtar-ne i posar-ho en quarentena.
Espero que la jornada d’ahir i la de la resta de l’any, la consciència segueixi en moviment i el canvi al punt de mira. I sobretot que aquestes ulleres liles que ens posem, es quedin per sempre i poguem seguir detectant allà on calen canvis, per seguir-los promovent
Feliç dia de la dona, de la dona treballadora, de totes les dones. De les que són feministes a consciència, de les que ho són sense saber-ho, de les que ho diuen amb la boca petita, de les que surten i de les que no poden sortir, de les que poden sortir però creuen que no cal. Perquè per totes elles és el canvi que es guanya a poc a poc.
Sóc néta, filla, dona, mare, treballadora, cuidadora, ciutadana! Dona per naixement, feminista per elecció, gairebé obligació!!
Seguirem reivindicant fins el dia que no faci falta fer-ho.
Feliç 8 de març!
