Siguem astronautes
Som animals gregaris, és a dir, que vivim en grup, aquest grup era a la prehistòria la família extensa i algunes altres famílies que formaven la tribu, en l’actualitat aquest grup són la família, els amics i companys de feina i activitats.
I la situació actual ens acaba de deixar allunyats de la nostra tribu.
Els humans necessitem el contacte físic. Tal com es pot veure en aquest experiment de Harlow amb primats (els humans també som primats) aquesta necessitat és fins i tot més important que el menjar en moltes ocasions. Per això és perfectament natural que aquesta situació de confinament ens generi malestar i estrés, un estrés i una ansietat que es poden veure sobretot augmentats a partir del desè dia (una barrera que molts atravessen aquesta setmana).
No podem donar dades d’una situació com l’actual, ja que es tracta d’una situació sense precedents, però si que sabem coses de la població penitenciària sobre la qual s’han realitzat diversos estudis, i els resultats ens diuen que aquells que troben suport mutu, que tenen contacte amb l’exterior, que es mantenen ocupats, que segueixen rutines, que fan activitat física, tenen significativament menys estrés i menys malestar que els companys que no fan tot això.
Un altre col·lectiu sobre el qual hi ha molts estudis i informes i que viu una situació com la que estem vivint ara, és a dir, tenir poc espai, no poder sortir quan volem, tenir poc o cap contacte amb l’exterior, tenir contacte amb un grup limitat de persones i tenir limitades les activitats a dur a terme, són els astronautes. En aquest cas també s’ha pogut estudiar el malestar que la situació pot ocasionar, però un cop més la resposta a aquest malestar ha estat també les rutines, l’activitat física, trobar espais de privacitat i intimitat i la cura emocional i comunicació, així com també la sensació de connexió i espiritualitat que havien experimentat en ser a l’espai.
Aquests dies que es preveu que aquest malestar augmenti, i per al qual nosaltres no ens hem pogut preparar i entrenar com fan els astronautes, et vull demanar que converteixis la teva llar en una meravellosa nau espacial:
- Que aquest confinament sigui un viatge per a l’autoconeixement i per al retrobament amb les persones amb qui vius
- Que estigueu junts, però que trobis una estoneta per a tu i prou
- Que et vesteixis còmode, però que et treguis el pijama, et rentis la cara i et pentinis
- Que tinguis clar que aquest confinament té un propòsit i és el bé de tots i frenar o relentir el ritme d’avanç de la pandèmia i en realitat no ets a casa sense fer res, ets a casa per responsabilitat social
- Que tot i estar tancants dins a casa hi ha moltes maneres de ser lliure
- Que aprofitis el temps extra que tens ara per aprendre alguna cosa nova
- Que siguis conscient que les reaccions que veuràs en les persones que estan amb tu són causa del confinament i les puguis respondre amb afecte i comprensió (allò de llegir els subtítols)
- Que en la mesura que puguis compartimentis els espais de què disposes amb la seva finaltat corresponent
- Que omplis els espais on et mous d’estimuls positius, que escoltis la música que et dóna bon rotllo i miris pel·lícules i series que et fan feliç i que t’agraden, no mecànicament per matar el temps
- Que aprofitis la tecnologia que tenim al nostre avast per sentir més a prop els que tens més lluny.
Siguem astronautes des de la Terra, i talment com ells quan retornen del seu viatge ben aviat podrem tornar a abraçar les persones que estimem i fa dies que no veiem per què no estan confinades amb nosaltres. I podrem gaudir de nou d’aquesta naturalesa meravellosa que tenim i no sempre valorem. I també com ells, podem aprofitar aquest viatge interior per conectar amb nosaltres mateixos, per sentir que formem part de la humanitat.
Segueixo al teu costat i fent les sessions, només que ara a través de la pantalla.
Cuidem-nos!
